L’essència de les matemàtiques és la llibertat (George Cantor)

El dia a dia

Monedes

dimarts 19 de maig de 2020

(El canvista i la seva dona. Oli sobre taula de Quentin Matsys, 1514. Museu del Louvre, París. Imatge: domini públic)

Les monedes, o més ben dit, les unitats monetàries, són unitats que permeten mesurar i, per tant, quantificar, el valor mercantil de les coses, mercaderies o serveis. Aquestes mercaderies poden ser produïdes (i llavors la mesura es diu preu) o productores (i llavors la mesura es diu salari).

Les unitats monetàries són realitats abstractes que permeten, per conveni universal, diferir el troc original (l’intercanvi físic de mercaderies) en l’espai i el temps.

Origen

Les monedes, com a realitat física, acompanyen l’activitat comercial de les persones des de fa milers d’anys. Tenen el seu origen en les peces de metalls nobles, normalment d’or, plata o coure, que es feien servir facilitar l’intercanvi de bens, ja que tenien valor en si mateixes.

Però aquestes peces de metall no estaven normalitzades i per tant, n’hi havia de diverses gruixes, pesos, puresa... A més, hi havia qui les aliava amb metalls més barats per cometre frau, de manera que l’aparença i el pes fossin el mateix.

Per causa de tot això, es feu necessari normalitzar aquestes peces amb el segell d’alguna autoritat (normalment el rei de torn) que certificàs la puresa i el pes. Així nasqueren les monedes pròpiament dites a l’Àsia Menor vers el s. VII aC.

(Catalunya, València i les Illes Balears a l’Atles Català dels Cresques, 1375. Biblioteca Nacional de París. Imatge: domini públic)

L’acte de gravar una peça de metall per fer-la moneda s’anomena encunyació i, el taller on es realitza es diu seca o casa de moneda. La seca de Barcelona data de 1208, la de València de mitjan segle XIII, la de Mallorca de 1300 i la de Perpinyà el 1346.


(Moneda de Jaume II encunyada a Mallorca: IACOBUS DEI GRA(TIA) REX MAIORICARUM)

Observant aquesta moneda podem entendre perquè, quan algú es juga alguna cosa llançant una moneda, es diu que se la juga a cara o creu.

Valors diversos

Els valors de les diferents monedes d’un mateix estat són el fruit d’un equilibri d’interessos oposats:

- Per una part, evitar que el canvi tornat en un pagament necessiti moltes monedes. Imaginem que una cosa val 1 u i pagam amb una moneda de 10 u. Si no hi hagués monedes de valor intermedi, ens haurien de tornar 9 monedes d’1 u.

- Per altra banda, evitar haver d’encunyar un excés de monedes diferents que arribarien fins i tot a complicar el seu maneig.

La pesseta

(Pessetes de curs legal a l’estat espanyol l’any 2000)

A l’estat espanyol, la moneda pròpia fins al s. XXI fou la pesseta. Tot i que fins ben entrada la segona meitat del s. XX encara circulaven cèntims, finalment la moneda més petita fou la mateixa pesseta. Hi havia monedes d’1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 pessetes. I durant els darrers anys, també s’encunyaren monedes de 2000 pessetes. La pesseta fou moneda legal fins l’1 de març de 2002.

Si ens hi fixam, els múltiples de la pesseta només fan servir dos factors, que són els divisors propis de 10, el 2 i el 5. Aquest fet facilita molt el càlcul dins el nostre sistema decimal.

1 = 1
5 = 5
10 = 2 x 5
25 = 5 x 5
50 = 2 x 5 x 5
100 = 2 x 2 x 5 x 5
200 = 2 x 2 x 2 x 5 x 5

A més, el diàmetre de les diferents monedes en circulació (imatge anterior) seguia l’ordre del seu valor.

L’euro

L’euro fou introduït a l’estat espanyol l’1 de gener de 1999 i convisqué amb la pesseta fins a la desaparició definitiva d’aquesta. Les fraccions (o múltiples) de les diferents potències de 10 utilitzades fan servir també exclusivament els divisors de 10 (2 i 5) però en aquest cas, l’estructura és completament coherent:

500, 200, 100, 50, 20, 10, 5, 2, 1, 0.50, 0.20, 0.10, 0.05, 0.02, 0.01

El diàmetre de les diferents monedes en circulació només segueix l’ordre del seu valor dins cada potència de 10. És a dir,

1 ct < 2 ct < 5ct // 10 ct < 20 ct < 50 ct // 1 € < 2 €

Les monedes d’un mateix ordre, tenen també un disseny i composició comuns.

Respondre a aquest article