SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar l’oïda matemàtica > Set n’han entrades (i) set n’han de sortir

Set n’han entrades (i) set n’han de sortir

dijous 22 d’octubre de 2009, per  Josep L. Pol i Llompart, Maria Magraner, Maria Triay

Variants: Set n’han entrades i set n’han d’eixir, deu n’han entrades i deu n’han de sortir.

Significat: es diu referint-se a un acte de tossuderia (Alcover-Moll, DCVB).

Observacions: el set, juntament amb el quaranta, és un dels nombres més recurrents dins la cultura popular. En l’àmbit de la cultura judeocristiana, el set significa completitud, totalitat i és un dels principals nombres simbòlics o màgics. Especialment pel fet que set és la suma de tres (elements del triangle diví, o de la Trinitat) i de quatre (elements terrenals: aire, terra, aigua i foc).

Documents adjunts

1 Missatge

  • Set n’han entrades (i) set n’han de sortir 14 de novembre de 2009 a les 10:38, per  Pere Morey Servera

    Set doblers no em fan un sou

    Salut, amics xeixos!

    Vos faig arribar un fragment d’un llibre de dites i refranys mallorquins, al qual els diàlegs dels personatges van en dialectal, i quan parla el narrador, en stàndard (és una eina per fotre els gonelles)
    El llibre es dirà "Saben més un misser i un ase..." i no estarà gaire a sortir.

    " -A mi, set doblers no me fan un sou.
    -Meam si mos expliques això, que no ho entenc gens.
    -Abans que a tota Europa s’imposàs s’Euro, dividit en cent cèntims, aquí hi havia la pesseta, també amb cent cèntims, que es venia emprant des de 1877; encara abans hi havia es reals de billó, que passaren a valer 25 cèntims de pesseta.
    -Quin mareig!
    -Espera i veuràs; abans d’això, a la Corona d’Aragó la cosa anava així:
    Sa moneda més poc valuosa era sa malla, que valia mig diner; dos diners eren un dobler, dotze diners, o sis doblers, feien un sou; i vint sous feien una lliura. Bé, com a Anglaterra fins fa una quarantena d’anys. Per això, si un que tenia set doblers no podia comprar una cosa que valia un sou, era que n’havia perdut pel camí o era uns mans foradades, una mala cosa, perquè qui no fa cas d’un diner, quan l’ha de menester, no el té."

    Respondre a aquest missatge

Respondre a aquest article