Una rotonda nuada

Els nusos són uns elements prou interessants on conflueixen la vida quotidiana (muntanya, marines, agricultura, art...), la recerca en àrees punteres (genètica, mecànica quàntica) i les matemàtiques. Sembla que el model de Lord Kelvin en què descrivia els àtoms com a petits tubs nuats entre si, portà Peter Tait, també escocès, a classificar "tots" els nusos possibles a finals del s. XIX.

Aquest, el de la classificació o, més ben dit encara, el de la caracterització dels nusos és un problema encara obert quan aquests són prou grans. Si tenim en compte que en la teoria matemàtica de nusos, una vegada fets aquests s’han de "soldar" o afegir els dos caps, podem parlar de nusos en funció del nombre de encreuaments que produeixen una vegada posats convenientment sobre un pla.

D’aquesta manera, el nus més simple possible, que en les arts pesqueres s’anomena pla, seria el que produeix només tres encreuaments com el que representa l’escultura de Ben Jakober i Yannick Vu a la rotonda del port d’Alcúdia (Nus de Leonardo, juliol de 1997). Aquest mateix nus és emprat amb certa freqüència en alguns logos empresarials.

Només existeix un nus de tres encreuaments, un de quatre, dos de cinc, tres de sis, 7 de set, 17 de vuit, 49 de nou, 249 de 10 i quasi dos milions de possibilitats quan només ens enfilam a 16 encreuaments.

Per a una primera aproximació rigorosa a aquest món apassionant, podeu accedir al treball de carrera que els companys de l’SBM-XEIX Toni Buades, Biel Frontera, Jaume Perelló i Dani Ruiz penjaren a Mallorcaweb fa alguns anys.