Celebrat l’homenatge a Euler

Una quarantena de persones ens trobàvem, devers les deu, a la sala d’actes del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller. Cesc Rosselló ha fet els honors de començar per glosar la vida i obra del mestre de Basilea d’una manera clara i atractiva, tal i com ens té avesats.

Ha estat curiós el moment en què, per exemple, ens ha fet veure que Euler sabia del poble de Sóller. Sorprenent ha estat el moment en què ens ha descobert que, de fet, la demostració completa de l’existència del continent americà és obra conclusa d’Euler. I ben emotiu també el moment en què Rosselló, després de sacsar fort el seu capell de copa, ha fet -sense trampes- hereus científics del mestre suís en onze passes Antoni Buades, Manuel González, Ana Belén Petro i Catalina Sbert, tres dels quals eren a la sala.

Després, Joan Arbona ens ha fet l’honor com amfitrió amb una breu visita guiada per les instal·lacions del Museu i del Jardí. En el cap de molts de nosaltres hi balla la idea de poder disposar algun dia d’unes instal·lacions modèliques com les que ens ha mostrat. Ells ens duen, és ver, vint-i-cinc anys d’avantatge.

I prop del migdia horari, ens hem dirigit al poble de Biniaraix per començar la nostra singladura simbòlica al llarg dels anys i de la història de les matemàtiques. Tal i com teníem previst, durant el primer mil·leni, hem anat recordant els noms i les fites més importants del coneixement matemàtic. Al principi, babilonis i grecs, sobre tot. Després, indis, àrabs i xinesos i, just acabant el mil·leni, una aigua de bimbolla. La sort ha fet que fóssim a Can Selles fins on, Gori, havia pujat la pedra que una setmana abans ens havia gravat Joan Roig. Mentre esperàvem que afluixàs, hem aprofitat per dinar.

Una hora i mitja després, la pluja havia minvat prou i la gent que no portava infants petits, hem decidit arribar fins dalt. Els altres, amb molt de seny, han anat desfent el camí de pujada.

Finalment, en el revolt convingut, el margetó del costat del graó 1707 ha acollit la deixa d’una pedra amb l’anomenada fórmula d’Euler. Què bé s’hi escauen els versos de Miquel Martí i Pol quan diu:

Posem senyals de pedra pels camins,

senyals concrets, de fonda plenitud.