Nadal matemàtic

Porta del Sol, Madrid

En un dels carrers que conflueixen a la puerta del Sol, trobam aquesta il·luminació nadalenca de motius geomètrics prou atrevits. De fet, podríem dir que tots ells tenen l’origen en el cub. En el cas dels dos cossos en segon terme, és evident. El políedre estrellat del primer pla ja no tant. Però es tracta del rombicuboctaedre menor estrellat en els quadrats. Podem considerar el rombicuboctaedre construït a partir d’un cub al qual s’ha truncat les arestes en quadrat i els vèrtexs en triangle. En el cas d’aquesta estrella, divuit quadrats sobre els que s’alcen sengles piràmides i vuit triangles equilàters.

Avinguda Alexandre Rosselló, Palma

En el cas d’aquesta il·luminació el comentari ja no és de caire geomètric (a part de la distribució quadriculada dels llums de fons) sinó que versa sobre la seqüència i distribució d’aquests punts de llum. En efecte, el decorat combina una sèrie de bombetes enceses contínuament amb unes altres que es van encenent i apagant de forma ràpida i aparentment aleatòria. La distribució que podem visualitzar en cada moment tampoc no segueix cap patró evident. No deixa de ser curiós que quan el resultat d’un fenomen és massa sensible a certes condicions, el titllem d’aleatori mentre que, precisament per fer l’efecte artificial d’una cosa distribuïda a l’atzar, en realitat el fem seguir uns patrons predeterminats.

Geometria, atzar... i aritmètica perquè, què són en realitat les festes de Nadal -o el solstici d’hivern antic- sinó la festa de l’operació aritmètica més simple possible? Dia 31 tornarem a sumar un. Per molts d’anys!