Epitafi al quilogram

Amigues, amics,

Ens trobam aquí reunits per retre homenatge al més vell del nostre amics. Un amic vertader perquè ens ha acompanyat, tot i la diferència de generacions, durant tota la nostra vida, com fan només els amics més fidels.

Ell era allà, efectivament, a la nostra vora, en els moments immediats del nostre naixement, quan la comare ens va posar sobre la bàscula i va apuntar: 3 kg 300 g. És possible que degut a això, aquest efecte que els científics anomenen empremta, quedàssim lligats a ell de per vida.

Ell va estar sempre al nostre costat. En els moments alegres, quan cada any de creixement significava també un pes creixent. En els moments de riure, quan demanàvem a algú altre què pesava més, un quilo de palla o un quilo de plom? I no se va allunyar de nosaltres quan arribaren temps més difícils, especialment ara que hem deixat de créixer en alçada però seguim tenint un pes creixent.

Ell ens animava cada primavera a preparar junts l’operació bikini, encara que l’insultàssim, l’arraconàssim o, fins i tot, podem ser sincers ara que ja no hi és, el duguéssim a Deixalles.

És ver, no el ploram perquè hagi tengut un traspàs prematur: 130 anys testifiquen una llarga vida. Però de fet, aquesta reunió d’avui no és més que la crònica d’una mort anunciada. Havia començat a perdre pes i tot indicava que s’acostava el final. Quan vàrem saber que havia perdut 50 micrograms ens vam horroritzar. Com podia ser que es mantingués dret?

Les tres campanes de vidre, tancades amb tres claus que el protegien del fred parisenc, no han pogut fer res per aturar el desenllaç. Amb ell ha finit la nissaga dels patrons materials. Una estirp que va perdre el seu germà gran, el metre, ara fa 36 anys.

Potser no és el moment de retreure res, però el fet que ell anàs perdent pes feia que nosaltres el guanyàssim i això, segurament, li creà molts enemics. Alguns mitjans, fins i tot, han arribat a parlar d’assassinat. Potser algun dia ho aclarirem.

Avui es presentarà davant la comunitat internacional el seu substitut. Impecable, intangible, etern, basat en la constant de Plank, sí, sí, Max Plank, el responsable de la mecànica quàntica. Però per a nosaltres, un quilo, serà sempre el germà bessó d’aquella peceta de platí i iridi, aquell cilindre de 39 mm de diàmetre i 39 mm d’alçada que podrem visitar, embalsamat, en algun museu parisenc.

Descansi en pau.
20 de maig de 2019