Quadrar el cercle?

Sa Casa Blanca, autovia a Manacor

La recerca dels axiomes primigenis del coneixement matemàtic ha ocupat bona part del quefer professional al llarg de la història. Qui ha dit que a la matemàtica, o al pensament científic en general, hi hagi d’haver normes indiscutibles? Existeixen allò que Kant anomenava judicis sintètics a priori, és a dir, tipus de raonament vàlids, indiscutibles, universals, independents de l’activitat humana? S’ha demostrat en més d’una ocasió que variant mínimament aquestes suposades normes quasi absolutes, es pot arribar a conseqüències de gran importància. L’aparició de les noves geometries no euclidianes, obviant l’axioma de les paral·leles i introduint-ne un de nou, n’és un exemple gairebé clàssic. I és que la genialitat de les bones idees transcendeix la seva particular novetat en el trencament de l’status conegut fins al moment, i en la posterior acceptació per la resta de la comunitat (no sense esforços i problemes). Esperit crític en tots els raonaments, fins i tot en les normes que els regeixen. I si això implica rompre aquestes normes i trobar-ne de noves, s’ha de fer.

Fa gairebé dos anys que aquesta secció de mirades matemàtiques passeja per la xarxa. De fet, es tracta d’una de les primeres seccions de la nostra web. Una activitat que pretén combinar l’afecció per la fotografia amb una mirada especial i original de la realitat a partir del prisma de les matemàtiques. El títol de la secció, si ho recordeu, el manllevàrem a Claudi Alsina de la seva conferència a la Jornada Inaugural de la SBM-XEIX a la fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

I vet aquí que clicant, clicant, hem arribat al centenar de mirades. Des del nostre humil racó, volem botar-nos el "prohibit anar a més de cent", i continuar amb aquesta interpretació de la realitat des d’una perspectiva matemàtica pròpia i, en la mesura de les nostres possibilitats, original. Una mirada rodona per a un nombre quadrat.