Glebionis coronaria

(5è dia de confinament per la pandèmia de la COVID-19)

Les margalides de camp són una de les plantes que en aquests moments previs a l’entrada de la primavera ja entapissen els nostres camps. El nom científic que tenia fins no fa molt era Chrysantemum coronarium però, sigui com sigui, ambdós noms al·ludeixen al fet que era una planta que s’emprava per fer corones. Segons Francesc Bonafè (Flora de Mallorca), a Menorca li diuen bòlitx i a Mallorca també li diuen sordonaia. (Trobareu una descripció botànica acurada a l’herbari virtual de la UIB)

Les margalides són flors compostes. És a dir, la unitat que vulgarment anomenam flor, és en realitat un conjunt immens de petites flors reunides en una plataforma que els botànics anomenen capítols. Aquestes flors estan inserides de manera que tant en un sentit com en un altre, formen espirals. Si comptam el nombre d’espirals, trobarem dos termes consecutius de la successió de Fibonacci. (La successió de Fibonacci és aquella que comença per 1 i 1, i va sumant sempre els dos darrers termes. És a dir: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55...)

A continuació ho podeu comprovar amb la fotografia d’una flor que s’ha manipulat per facilitar el comptatge d’espirals en un sentit i un altre: 21 i 34. No és magnífic?

Doncs encara ho podem acabar d’aclarir fent la divisió d’aquests dos termes. En efecte, 34/21 = 1,619... és a dir, la proporció àuria. Aprofitant que som a casa, podríem descobrir aquesta proporció en la nostra pròpia natura. Descalçau-vos, mesurau la vostra alçada i l’alçada del vostre llombrígol. Dividiu els dos nombres i...

(Altra mirada relacionada: aromes muntanyenques)