Las calculadores en l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques

Hi foren presents delegats de la SAEM-Thales (Andalusia), Agapema (Galícia), SMPM-Enma Castelnuovo (Madrid), Euskadiko Matematika Irakasleen Elkartea (País Basc), SBM-Xeix i els organitzadors de "Al-Khwarizmi".

Tots posaren en comú les experiències i propostes pels alumnes sobre l’ús dels diferents tipus de calculadores, des de la FX més bàsica fins la nova CP400, de pantalla d’alta resolució, a color i tàctil.

S’ha avançat molt els darrers anys en el tema de materials didàctics per calculadores, així com en aspectes legislatius, tot i que encara queda molt de marge pel seu aprofitament generalitzat.

S’observà un augment alarmant de preguntes purament algorítmiques en les proves PAU d’arreu l’Estat, no només pel retall de continguts que mostren, si no per la distància que suposa respecte els coneixements i les capacitats necessàries per seguir els estudis de grau de Ciències.

Així, es destacà la quantitat desproporcionada de temps dedicat el 2n de batxillerat a regles com Ruffini, Sarrus, el mètode de Gauss per equacions lineals i problemes descontextualitzats, ja que són les habilitats que s’avaluen, sense importar que cap d’elles demostren coneixement del que es té entre mans i que desenvolupen activitats manifestament inútils, gairebé degradants, per futurs universitaris.

A Primària i a l’ESO, a falta de dades censals sobre el tema, també es notà la manca del seu ús en aquest nivells, segurament degut a l’exclusió que fan la majoria de llibres de text i a una política ambigua per part del legislador. Amb la justificació de preservar la memòria de les taules de multiplicar s’ignora el servei que donen aquestes màquines per esbrinar la solució a qüestions sobre proporcionalitat, tants per cent, interpretació de gràfics i tants d’altres.

Però bé, aquell professor de ciències que vulgui incloure a les seves classes activitats amb calculadora ho té fàcil. Adjunts hi ha una mostra, petita i diversa de materials llests per emprar. A la xarxa n’hi ha molts i, si es requereix ajuda, es pot contestar aquest article i demanar el que es necessiti. Segurament ja està fet.

No es tracta d’enredar-se en qüestions estèrils: aquell que vulgui dedicar-se a emular un app de càlcul ràpida, gratis i fiable, o un dispositiu del preu d’un compàs, ho pot seguir fent, ningú no ho impedirà. Si a més es guanya el respecte dels alumnes no es pot negar el mèrit de la seva tasca.

No obstant, els qui vulguin millorar la capacitats dels alumnes per modelitzar la realitat, ressaltar els aspectes interactius o lúdics de la nostra matèria (que són immensos), fomentar la investigació lògica, numèrica o funcional, ha de saber que té tot el suport de la SBM-Xeix i que hi pot accedir pitjant el botó de ON d’un objecte que no per ser ja vintage és menys vàlid per despertar l’interès dels alumnes i millorar la matèria gris del seu cervell.