SBM-XEIX

Pont de Brooklyn

Biel Frontera, Jaume Perelló — 2007-04-28T09:00:00Z

Pont de Brooklyn, Nova York

La perspectiva és una tècnica que des de ben antic es va intentar plasmar a la pintura per donar més realisme als quadres. Durant les diferents etapes de la història, s'han anat utilitzant diferents tècniques. Per exemple, exagerant la mida dels objectes i personatges que surten a un primer pla, tècniques que no acabaven de ser satisfactòries.

En el Renaixement, però, es va aconseguir plasmar perfectament en un quadre la perspectiva. Va ser Filippo Brunelleschi (1377-1446), qui va inventar (si es pot dir així) la perspectiva lineal, aconseguint donar un realisme molt gran a les seves obres. Les primeres càmeres fotogràfiques, per tant, varen sortir, realment, al segle XV.

Ara mateix, però, ja ho tenim tan interioritzat, que no ens extranya veure una imatge del Pont de Brooklyn, des de dins, i observar que les paral·leles verticals, no ho són realment a la imatge.

SBM-XEIX torna a la Ràdio

Jaume Perelló — 2006-12-03T01:34:38Z

Divendres 1 de desembre el responsable de la web de SBM-Xeix, en Daniel Ruiz, va ser entrevistat al programa de Ona Mallorca Mallorca en xarxa.

Al programa varen parlar de la feina que fa la Societat per difondre una nova manera d'entendre les matemàtiques. També varen aprofitar per parlar del recent premi que ha rebut la web de la Societat.

Si voleu escoltar l'entrevista encara ho podeu fer. El programa el repeteixen avui, diumenge 3 de desembre, a les quatre del migdia (al 99.2 FM) i també el podeu escoltar a través d'Internet anant a la pàgina del programa i davallant-vos el programa de dia 1 de desembre de 2006.

Quan els conills saben llegir les hores

Jaume Perelló — 2006-02-22T08:00:00Z


Central Park, Nova York

Tot sovint als matemàtics i matemàtiques ens agrada jugar amb les propietats de les coses. Un bon exemple d'això s'en pot trobar a l'àlgebra, on exigim que un conjunt amb aplicacions associades compleixi certes propietats. Al final de moltes de les demostracions, els més curiosos, ens demanam si realment feia falta tot allò que exigíem. Feim proves eliminat tal o tal altra propietat, aconseguint, la majoria de vegades, un bon maldecap com a únic premi.

El Matemàtic Charles Lutwidge Dodgson (més conegut com Lewis Carrol) va fer també les seves juguesques. El conjunt triat: "la societat de la seva època", l'aplicació eliminada: "la cordura". D'aquí naixeria l'obra que el faria famós: "Alícia en terra de meravelles". Un seguit de situacions absurdes i intel·ligents similars als raonaments que es gesten dins els cervells dels matemàtics quan intenten deduir resultats eliminant una o altra hipòtesis que al final resulta ser necessària.

La fotografia que acompanya aquest escrit està feta a Central Park, Nova York, a una grandiosa escultura d'aram dedicada al conte de Lewis Carrol. El que veis a la fotografia nomes n'és una petita part. En ella podeu veure el conill que Alícia va seguir pel forat que la faria arribar a la terra de les meravelles. El principi d'una història que en llenguatge matemàtic començaria així: "Suposem que existeix un conill que sap llegir les hores a un rellotge analògic..."

La gent pensa que els matemàtics som bojos i potser tenen raó. Som tan bojos com ho pot ser qualsevol poeta.