<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://xeix.org/spip.php?id_auteur=20&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Flaires de sorra nubiana</title>
		<link>https://xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Flaires-de-sorra-nubiana</link>
		<guid isPermaLink="true">https://xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Flaires-de-sorra-nubiana</guid>
		<dc:date>2006-04-05T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart, Margalida Grimalt</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Hist&#242;ria de les matem&#224;tiques</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Museu del Louvre, Par&#237;s &lt;br class='autobr' /&gt;
Rebo aquesta magn&#237;fica fotografia de Margalida Grimalt i em serveix per treure la pols a dos llibres. El primer, de Robert Sol&#233;, es diu &#8220;L'expedici&#243; Bonapart. El naixement de l'egiptologia&#8221;. Sembla que els intel&#183;lectuals de la Il&#183;lustraci&#243; estaven conven&#231;uts que la cultura i el saber nasqueren a la riba del Nil. D'aqu&#237; vendria tota l'afecci&#243; francesa per al&#231;ar pir&#224;mides i obeliscs. A m&#233;s, tal com diu el t&#237;tol, aquella fou l'&#232;poca d'una memorable expedici&#243; b&#232;l&#183;lica -per&#242; tamb&#233; (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://xeix.org/Historia-de-les-matematiques" rel="tag"&gt;Hist&#242;ria de les matem&#224;tiques&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_206 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/Louvre-be5ea.jpg?1787814806' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Flaires de sorra nubiana&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Museu del Louvre, Par&#237;s&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Rebo aquesta magn&#237;fica fotografia de Margalida Grimalt i em serveix per treure la pols a dos llibres. El primer, de Robert Sol&#233;, es diu &#8220;L'expedici&#243; Bonapart. El naixement de l'egiptologia&#8221;. Sembla que els intel&#183;lectuals de la Il&#183;lustraci&#243; estaven conven&#231;uts que la cultura i el saber nasqueren a la riba del Nil. D'aqu&#237; vendria tota l'afecci&#243; francesa per al&#231;ar pir&#224;mides i obeliscs. A m&#233;s, tal com diu el t&#237;tol, aquella fou l'&#232;poca d'una memorable expedici&#243; b&#232;l&#183;lica -per&#242; tamb&#233; cient&#237;fica- que el primer C&#242;nsol Bonapart organitz&#224; a les terres del sol i de la sorra. Els caps visibles de la reuni&#243; de savis seran el matem&#224;tic &lt;strong&gt;Garpard Monge&lt;/strong&gt; (anomenat ministre de Marina) i el qu&#237;mic Claude Louis Berthollet. De immediat incorporen, quasi sense opci&#243;, &lt;strong&gt;Joseph Fourier&lt;/strong&gt;. &lt;strong&gt;Laplace&lt;/strong&gt; est&#224; ocupat en els seus estudis i declina la invitaci&#243; mentre que &lt;strong&gt;Lagrange&lt;/strong&gt; &#233;s ja massa vell per aventures d'aquesta envergadura.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'altre llibre &#233;s la -ja cl&#224;ssica- novela sobre la hist&#242;ria de les matem&#224;tiques de Denis Guedj que duu per t&#237;tol &#8220;El teorema del lloro&#8221;. Precisament, la pir&#224;mide de la fotografia serveix perqu&#232; el protagonista recordi que m&#233;s de quatre mil sis-cents anys separen la pir&#224;mide de Kheops de la de l'entrada del Louvre. Un bon moment per explicar com &lt;strong&gt;Thales de Milet&lt;/strong&gt; aconsegu&#237; mesurar l'al&#231;ada d'aquella amb una senzilla aplicaci&#243; del seu teorema.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
