SBM-XEIX

Recordant Bach

Josep L. Pol i Llompart — 2012-07-28T00:05:00Z

Sentir sonar un orgue històric com el de la basílica de Sant Francesc de Palma de les mans (i peus) del seu titular, Arnau Reynés, és sempre un luxe, quant i més si el que sona és de Bach. La relació del mestre de Leipzig amb les matemàtiques ha esdevingut un tema gairebé mitològic. Segurament hi té molt a veure la tremenda productivitat de Bach. És tan gran, que és un camp adobat per cercadors de esotèriques relacions entre música i nombres. Trobar ordres musicals en l'obra de Bach que traduïts a nombres tenguin algun sentit, és tan fàcil com trobar el teu nom en algun tram decimal del nombre d'or si el que vols afirmar és que ets perfecte. Probabilitat u. Llevat d'alguns estudiosos que es prenen el tema seriosament, trobareu afirmacions copiades d'algú que ha interpretat el que havia migllegit en una pàgina d'internet...

Però és cert, hi ha evidències inqüestionables. Mirant un fòrum de discussió divertidíssim trob que "Bach morí tal dia com avui, un 28 de juliol de 1750. 28 del 7, és a dir, 28 per 7, que és el mateix que 14x14. I clar, tothom sap que en guematria, l'art cabalístic de posar nombres a les lletres, B+A+C+H sumen catorze! Però clar, d'això de triar el dia de la teva mort se'n diu suïcidi." Si fos així, podria haver esperat un anyet i així el 1751 sumaria també catorze (1+7+5+1).

Clar que si un mira el dia de naixement, que difícilment pogué triar, resulta que fou el 21 de març de 1685. I clar, 21 del 3, 213, o sigui, BAC (ja ho sé, falta la H però tanmateix no sona i en Joan Sebastià era músic). Per tant, se demostra que fou un home escollit per Déu. Ara el problema és esbrinar quin Déu, perquè resulta que a l'Alemanya luterana, el canvi del calendari julià al gregorià esdevingué en vida de Bach, l'any 1700, i si prenem el seu dia de naixement en el calendari vigent, el gregorià, el seu natalici seria el 31 de març d'aquell mateix any i la cosa ja no funcionaria tan bé. Res, que Déu ha de ser protestant per força. Cosa que està bé saber en els temps de crisis que ens ha tocat viure.

Tres espirals germanes

Josep L. Pol i Llompart — 2008-03-02T12:10:47Z

Aquest matí, mentre granava la carrera de casa, m'he topat amb els habituals milpeus que cerquen la humitat i s'amaguen de la llum sota les fulles o cossiols. Aquests miriàpodes de nom científic Tachypodiulus niger i que jo conec amb el nom de cuques de Manacor, encara que no ho he pogut confirmar a les pàgines del diccionari Alcover-Moll, tenen dues estratègies per defensar-se: amollar un líquid groc fètid i revoltillar-se sense moure's.

En el cas d'aquest tres individus, hom pot observar que els tres prenen la direcció de llur espiral -aproximadament- arquimediana en el sentit creixent de les busques del rellotge. La pregunta que se'ns presenta és si es tracta d'un comportament genètic propi de l'especie o només ha estat casualitat. No n'he mirat d'altres i per tant, la probabilitat d'errar-se en afirmar que aquesta espècie sempre forma una espiral dextrogira es podria assimilar a la probabilitat que en llançar tres monedes les tres presentin creu. És a dir, que la coincidència de les espirals que hem trobat hagi estat fruit només de l'atzar. Si partim d'un espai de successos equiprobables que ens permeti aplicar la llei de Laplace, tendríem, en el cas de les monedes:

ccc, ccx, cxc, xcc, cxx, xcx, xxc, xxx

Una probabilitat d'una entre vuit. Si en comptes de cara o creu, pensam en dreta o esquerra, tindrem exactament el mateix cas. Evidentment la mostra és molt petita per fer-ne una afirmació categòrica i per tant, caldrà seguir observant.

Envasar un llenç

Josep L. Pol i Llompart — 2007-05-18T00:00:00Z

Polígon de Son Llaüt, Santa Maria

Posar vasa a un llenç és normalment una tasca complexa i delicada. L'altre dia, una bona amiga em va fer el present d'un oli pintat seu així és que vaig anar a un taller del que m'havien parlat bé. Quan vaig exposar el tipus de vasa que volia a la dona que em va atendre, aquesta em digué:

Això deu ser un F8. Em sembla que tenim bastanta cosa feta.

I efectivament, tot d'una posà mà a una vasa que, segons el meu parer, li escau com un guant. Mentre em preparaven el quadre, vaig demanar-li què era aquest codi que m'havia etzibat només arribar. I em va donar una targeta de la casa amb totes les mides estàndars dels llenços segons tres tipus: els de figura (F), els de paisatges (P) i els de marines (M).

Una vegada a casa, no me'n vaig saber estar de demanar-li al full de càlcul quina raó (amplada dividit per alçada) m'oferien totes aquelles dimensions dels F000, F00, F0, F1 F2... P00, P0, P1, P2... M0, M1, M2... i vaig obtenir el gràfic següent.

Sembla lògic que l'allargassat del format sigui més gran a la marina i més petit per als retrats. Aquest ordre és respectat en totes les grandàries. Ara bé, és curiós descobrir que en un mateix tipus, el format realment no es manté constant. Segurament és una qüestió de tradició, però, per què?

Futbol i matemàtiques

Maria del Mar Rigo — 2006-01-23T08:00:00Z


Futbol i matemàtiques

Son Moix, Palma

Fa tres anys vaig anar al primer (i únic?) partit de la selecció balear de futbol i mirau quina sorpresa: han fet cap càlcul per saber on s'havien de seure? hi devia haver molts matemàtics? coneixen en Gauss? O, més bé, les matemàtiques no es fan, hi son!