SBM-XEIX

Recordant Bach

Josep L. Pol i Llompart — 2012-07-28T00:05:00Z

Sentir sonar un orgue històric com el de la basílica de Sant Francesc de Palma de les mans (i peus) del seu titular, Arnau Reynés, és sempre un luxe, quant i més si el que sona és de Bach. La relació del mestre de Leipzig amb les matemàtiques ha esdevingut un tema gairebé mitològic. Segurament hi té molt a veure la tremenda productivitat de Bach. És tan gran, que és un camp adobat per cercadors de esotèriques relacions entre música i nombres. Trobar ordres musicals en l'obra de Bach que traduïts a nombres tenguin algun sentit, és tan fàcil com trobar el teu nom en algun tram decimal del nombre d'or si el que vols afirmar és que ets perfecte. Probabilitat u. Llevat d'alguns estudiosos que es prenen el tema seriosament, trobareu afirmacions copiades d'algú que ha interpretat el que havia migllegit en una pàgina d'internet...

Però és cert, hi ha evidències inqüestionables. Mirant un fòrum de discussió divertidíssim trob que "Bach morí tal dia com avui, un 28 de juliol de 1750. 28 del 7, és a dir, 28 per 7, que és el mateix que 14x14. I clar, tothom sap que en guematria, l'art cabalístic de posar nombres a les lletres, B+A+C+H sumen catorze! Però clar, d'això de triar el dia de la teva mort se'n diu suïcidi." Si fos així, podria haver esperat un anyet i així el 1751 sumaria també catorze (1+7+5+1).

Clar que si un mira el dia de naixement, que difícilment pogué triar, resulta que fou el 21 de març de 1685. I clar, 21 del 3, 213, o sigui, BAC (ja ho sé, falta la H però tanmateix no sona i en Joan Sebastià era músic). Per tant, se demostra que fou un home escollit per Déu. Ara el problema és esbrinar quin Déu, perquè resulta que a l'Alemanya luterana, el canvi del calendari julià al gregorià esdevingué en vida de Bach, l'any 1700, i si prenem el seu dia de naixement en el calendari vigent, el gregorià, el seu natalici seria el 31 de març d'aquell mateix any i la cosa ja no funcionaria tan bé. Res, que Déu ha de ser protestant per força. Cosa que està bé saber en els temps de crisis que ens ha tocat viure.

Curiós percentatge

Cristina Mustarós — 2007-09-26T00:00:00Z

Aquesta fotografia es va fer a una carnisseria del carrer Joan Bauzà, aquest "percentatge" demostra l'analfabetisme matemàtic que hi ha avui en dia a la nostra societat.
A primera vista, aquesta imatge pot resultar graciosa, però si ens aturam a pensar-hi un poc ens adonam que com aquest exemple n'hi ha bastants i fa llàstima que en el segle XXI encara trobem coses com la d'aquesta (...)

- Cultivar la mirada matemàtica / Corregit, Símbols, Errors

Analfabetisme numèric

Daniel Ruiz — 2006-06-29T08:00:00Z


Analfabetisme numèric

Avinguda de l'Argentina, Palma

Com va dir n'Albert Violant, el president de la SBM-XEIX,
"en aquests moments, la societat pateix d'un analfabetisme numèric bastant evident" i quan es diu que l'analfabetisme és numèric, no vol dir que no se sap quins són els nombres (com va comentar en Joan Miquel Oliver, en una de les seves fantàstiques ironies).

L'analfabetisme numèric es viu dia a dia, arribant a il·lògics com aquest que es veu a la fotografia.

El símbol correcte per aproximadament o més o menys és:

o bé, de manera informal,

Un error molt freqüent és pensar que el símbol de la fotografia

vol dir "aproximadament igual", quan realment vol dir "positiu o negatiu". Aquest símbol serveix per donar dos nombres: un de positiu i un de negatiu.

Si seguíssim doncs aquest cartell, diríem que en aquesta tenda venen productes de +0.60€ ó bé de -0.60€, és a dir, hi hauria productes que ens donarien doblers per endur-nos-els!

Molt possiblement pensem que un cartell posant:

no l'entendria ningú, és a dir, la gran majoria de la població no coneix un símbol tan important a la vida real com és el d'aproximar.

Sis del sis del sis

Josep L. Pol i Llompart — 2006-06-06T00:00:00Z


Sis del sis del sis

Dimonis de Sant Joan a Dalt Vila, Eivissa

Sis del sis del sis. Un company em diu: ei! demà és el dia del dimoni. I en efecte, la bíblia diu que el 666 és el nombre de la bèstia. En concret, aquesta identificació es troba al llibre de l'Apocalipsi. Sembla que la càbala assigna aquest nombre sumant els valors corresponents de cada lletra de la paraula dimoni en hebreu. És curiós (casualitat?) que 666 sigui un nombre triangular, és a dir, que es pot expressar com la suma de 1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + ... + 35 + 36. Això reforçaria la idea d'un origen divi per a Lucifer (el triangle és el "logo" de Déu). Però és que, a més, sis és el primer nombre perfecte: la suma dels seus divisors sense ell, dóna ell mateix. Perfecte, doncs, tres vegades. (Cal dir que el sistema numèric hebraic és també decimal)

No sabem si serà per això que alguns dimonis de la colla de Sant Joan (un topònim que refereix precisament el nom del cronista de l'Apocalipsi) branden al braç dret fórmules i símbols matemàtics com equacions, integrals, diferencials, etc.

Marjada lambda

Susana Hoyo — 2006-01-21T08:00:00Z


Marjada lambda

Camí de Cala Bóquer, Pollença.

A vegades ens trobam coses curioses quan anam d'excursió, com aquestes antigues marjades fetes amb tota cura damunt la vessant d'una muntanya rocosa, aparentment inaccessible. Qui no ha mirat mai una marjada d'aquestes i s'ha demanat qui va ser capaç, amb les eines d'un temps, de construir aquesta divisió?
En tenim una de ben curiosa que es pot veure anant a Cala Bóquer: és una enorme lambda!

La lambda, , és la onzena lletra del alfabet grec, que va evolucionar a la lletra llatina l. Però qualsevol matemàtic la recordarà present en moltes pàgines d'apunts de classe, d'exercicis i d'exàmens, moltes vegades per designar una constant, altres vegades com a variable. En física és el símbol de la longitud d'ona; també és una antiga unitat de volum equivalent a un microlitre; en fonètica, el so lateral palatal equivalent al de la ll catalana; els informàtics l'empren en alguns llenguatges de programació per definir funcions anònimament; i fins i tot, curiosament, nombrosos col·lectius gais l'han adoptat com a emblema. Segur que qui va fer aquesta marjada no se va pensar mai que la gent se la miraria pensant en totes aquestes coses...

Número pi altra volta (volta de pi)

Rafel Perelló — 2006-01-09T08:00:00Z


Número pi altra volta (volta de pi)

Mirau que li passa a la imatge del nombre pi quan la rotam radians!

Molts d'anys! I feliç !