Els anys bixests

Josep L. Pol i Llompart — 2020-04-03T10:22:50Z

2020. Enguany és un any bixest. Això vol dir que el mes de febrer ha tingut 29 dies en comptes de 28. I això ho fem, normalment, cada quatre anys. És a dir, l'any 2016 fou bixest i el 2024 també ho serà.

Quin és el motiu d'aquesta correcció quadriennal? Com explicar-ho als infants? Hom sap que el problema de quadrar el calendaris és que un any (una volta completa de la Terra entorn del Sol) no encaixa amb un nombre exacte de dies (voltes completes de la Terra sobre si mateixa). I com que la mesura de temps més evident que tenim és el dia, es faria estrany començar l'any nou a les 6 de la matinada.

Suposem que poguéssim fer una marca en el punt de l'espai en el que la Terra es troba (respecte del Sol) dia 1 de gener a les 00:00. Doncs quan hagin passat 365 dies complets, encara faltaran aproximadament 6 hores per arribar al mateix punt. Però com que són les 00:00, decidim començar un nou any. Quan hagin passat 365 dies complets més, ens tornaran faltar 6 hores respecte de l'any anterior i, per tant, 12 hores respecte del punt marcat inicialment. És a dir, ens estam avançant en comptes de celebrar el "vertader" cap d'any. L'any següent ens haurem avançat 18 hores i el quart any ens hauríem avançat, aproximadament, 24 hores. Per això, el quart any decidim afegir un dia més, esperar un dia més, per a celebrar el cap d'any de manera que, aproximadament, tornarem estar en el punt inicial.

El calendari romà antic no feia aquesta correcció i tots els anys eren de 365 dies. Això vol dir que a mesura que passava el temps, el calendari oficial s'anava avançant respecte del calendari natural, cada quatre anys un dia. Passats els segles aquest avanç es va fer evident i va arribar un moment en què ja celebraven el cap d'any i encara era tardor.

El calendari julià

L'any 46 aC, essent emperador Juli Cèsar, amb el consell de l'astrònom alexandrí Sosígenes, es va decidir allargar aquell any 90 dies per tornar col·locar el cap d'any al seu lloc i, a partir de llavors, afegir un dia cada quatre anys per evitar aquests desajusts. Acabaven d'inventar-se els anys bixests. Per això, al calendari reformat així se'l coneix com a calendari julià.

Aquest calendari seria perfecte si un any duràs 365,25 dies però, ai, en realitat un any solar dura 365,2421... dies. És a dir, que en realitat ens avançam un poquet menys d'un quart de dia cada any normal. Per tant, quan afegim un dia cada quatre anys, n'estam afegint una mica massa. Molt poquet, però de més. Altre pic, al cap dels anys, aquest desajust, aquest pic per excés, es va fer evident i el calendari oficial anava 10 dies endarrerit respecte del calendari natural. 10 dies que havíem anat afegint de més.

El calendari gregorià

L'any 1582, el Papa Gregori XIII, sota el consell del jesuïta i astrònom Christopher Clavius, decidí posar-hi remei. Ara, en comptes d'afegir, s'havien de llevar aquests dies. Per això promulgà la butlla pontifical Inter gravissimas el 24 de febrer d'aquell mateix any. En aquesta, el Papa manava que després de dia 4 d'octubre es passàs al 15 d'octubre, de manera que tornàvem col·locar el comptador a zero.

A Mallorca tenim un document històric magnífic que ho testifica. Es tracta d'una carta de Felip II dirigida a Antoni Oms, lloctinent i capità general del Regne de Mallorca. En ella li comunica que el dia siguiente despues de quatro de octubre deste presente año se ha de contar quinze...

(Carta de Felip II de 6 de setembre de 1582 trobada per Magdalena Rosselló i jo mateix amb el consell de P. de Montaner. Reproducció amb permís de l'arxiu del Regne de Mallorca, ARM, LR 90)

I per evitar seguir posant dies de més, es va decidir que no serien bixests els anys finiseculars, és a dir, el 1700, el 1800, el 1900... que segons el calendari julià, com que són múltiples de 4, ho haurien estat. Això vol dir que ara se'n treia un cada vint-i-cinc. I com que aquesta correcció en realitat es tornava quedar curta, es va decidir que un de cada quatre finiseculars seguís essent bixest.

Fixau-vos què va passar l'any 2000. Com que és un any múltiple de 4, hauria d'haver estat bixest. Però com que és finisecular no tocaria ser-ho. Però com que un de cada quatre finiseculars es deixa bixest i els 1700, 1800 i 1900 no ho havien sigut, el 2000 ho va ser. Per tant, el 2100, 2200 i 2300 no seran bixests i el 2400 ho tornarà ser.

Anècdotes

Teresa de Jesús va morir el 4 d'octubre de 1582 i fou enterrada l'endemà, el 15 d'octubre. Va morir amb el calendari julià i fou enterrada amb el calendari gregorià.

Miguel de Cervantes morí un 22 d'abril de 1616 mentre que William Shakespeare morí 11 dies després, el 23 d'abril de 1616. Això es deu al fet que Anglaterra va trigar molts anys a acceptar la reforma gregoriana i per tant la data anglesa encara fa referència al calendari julià que, traduïda al calendari gregorià, seria 3 de maig.

A l'acta capitular de la Seu de Mallorca de dimecres 3 d'octubre de 1582 li segueix, amb tota normalitat, l'acta del dimecres de la setmana següent, dia 20 d'octubre. (L'agraïment a Catalina Mas Andreu i a l'Arxiu Capitular de la Seu per facilitar la troballa d'aquests documents).

Preguntes que ens podem fer:

D'on ve el terme bixest?

Els romans no etiquetaven els dies de l'any com nosaltres, que anam sumant, sinó que comptaven els dies que faltaven per a cada un dels tres dies especials del mes i que, per això, tenien nom propi. El primer dia del mes era les kalendas (i d'aquí el nom de calendari), el 5è o 7è dia -segons el mes- eren les nonas i el 13è o 15è dia els idus. Amb aquest sistema, dia 24 de febrer era per als romans l'ante diem sextum Kalendas Martias. Però en els anys bixests, no afegien el dia al final de febrer, sinó que duplicaven aquest 24 de febrer i per això l'anomenaven ante diem bis sextum Kalendas Martias. D'aquí el terme bixest.

Com va afectar la vida de la gent aquest canvi de calendari julià a gregorià?

Com que el canvi suposava perdre 10 dies del mes, el despatx reial de Felip II especifica que els terminis de judicis i altres situacions s'hauran d'endarrerir aquests 10 dies i que, així mateix, els salaris s'hauran de rebaixar en la part proporcional.

Els nombres dels rellotges

Josep L. Pol i Llompart — 2020-03-26T06:17:43Z

(Rellotge mecànic de 1739 esculpit en pedra viva al campanar de l'esglèsia de Binissalem)

Els primers testimonis escrits sobre la construcció de rellotges apareixen a Mesopotàmia (cultures sumèria i babilònica, fa uns 4000 anys). Si els rellotges tenen 12 hores i cada hora 60 minuts (i cada minut 60 segons), és perquè la gent que els inventà utilitzava aquest sistema de numeració, el sistema sexagesimal. La base del seu sistema numèric era el 60. El 12 era una base auxiliar.

El cas és que, per comptar, amb el dit gros d'una mà anaven tocant les tres falanges de cada dit llarg de la mateixa mà. Cada toc era un nombre i, per tant, a tres tocs per quatre dits, haurem arribat a dotze.

Ara, cada dotzena comptada era apuntada amb un dit de l'altra mà, i així fins a cinc vegades. D'aquesta manera, arribaven a cinc dotzenes que fan seixanta! No és genial?

Això ha estat fàcil d'aclarir perquè els països propers d'aquella zona encara conserven el fet de comptar d'aquesta manera. És emocionant si tenim algun alumne o alumna de Pakistan demanar-li que ens ho mostri. Així mateix, molts països àrabs utilitzen aquest sistema de comptar en les seves oracions, com ens ho poden confirmar els alumnes de països nord-africans que puguem tenir. I fins i tot hem arribat a recollir el testimoni de dos alumnes de Manacor que havien vist comptar d'aquesta manera les seves padrines.

Preguntes que ens podem fer:

Com serien els rellotges si els haguéssim inventat nosaltres?

Com que el nostre sistema és decimal, no hi ha dubte que els rellotges tindrien 10 hores, cada hora tindria 100 minuts i cada minut 100 segons. De fet, quan la Revolució Francesa va implantar el nou sistema decimal internacional, va fer una proposta de canviar el sistema numèric també per a la mesura del temps. I va proposar aquests rellotges. Però com que tot el món comptava el temps igual, en aquest camp la gent no va veure cap necessitat ni benefici en el canvi.

(Fotografia de Cormullion - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16342019)

Per què un dia té 24 hores i no 12?

Pel que es coneix fins ara, els primers rellotges que es varen inventar varen ser els de sol i per tant, les dotze hores comptaven el temps de claror. Llavors, amb l'arribada d'altres rellotges que podien funcionar sense sol (com les clepsidres d'aigua o els mecànics) es va poder quantificar també el temps a les fosques i es varen col·locar 12 hores més. Total 24.

Per què la majoria de rellotges amb numeració romana escriuen el quatre com a IIII?

Perquè així ho feien els romans. De fet, la regla que el quatre s'ha d'escriure IV té dues excepcions importants que és interessant conèixer. Una és la dels rellotges i, per tant, podríem dir que en realitat quan un rellotge que té escrit IV és incorrecte. La segona excepció són les làpides o esteles funeràries. En aquestes, el nombre quatre, especialment pel que fa a dates o edats, també s'escriu com a IIII.

SBM-XEIX

Els anys bixests

Els nombres dels rellotges