Els nombres dels rellotges

(Rellotge mecànic de 1739 esculpit en pedra viva al campanar de l’esglèsia de Binissalem)

Els primers testimonis escrits sobre la construcció de rellotges apareixen a Mesopotàmia (cultures sumèria i babilònica, fa uns 4000 anys). Si els rellotges tenen 12 hores i cada hora 60 minuts (i cada minut 60 segons), és perquè la gent que els inventà utilitzava aquest sistema de numeració, el sistema sexagesimal. La base del seu sistema numèric era el 60. El 12 era una base auxiliar.

El cas és que, per comptar, amb el dit gros d’una mà anaven tocant les tres falanges de cada dit llarg de la mateixa mà. Cada toc era un nombre i, per tant, a tres tocs per quatre dits, haurem arribat a dotze.

Ara, cada dotzena comptada era apuntada amb un dit de l’altra mà, i així fins a cinc vegades. D’aquesta manera, arribaven a cinc dotzenes que fan seixanta! No és genial?

Això ha estat fàcil d’aclarir perquè els països propers d’aquella zona encara conserven el fet de comptar d’aquesta manera. És emocionant si tenim algun alumne o alumna de Pakistan demanar-li que ens ho mostri. Així mateix, molts països àrabs utilitzen aquest sistema de comptar en les seves oracions, com ens ho poden confirmar els alumnes de països nord-africans que puguem tenir. I fins i tot hem arribat a recollir el testimoni de dos alumnes de Manacor que havien vist comptar d’aquesta manera les seves padrines.

Preguntes que ens podem fer:

 Com serien els rellotges si els haguéssim inventat nosaltres?

Com que el nostre sistema és decimal, no hi ha dubte que els rellotges tindrien 10 hores, cada hora tindria 100 minuts i cada minut 100 segons. De fet, quan la Revolució Francesa va implantar el nou sistema decimal internacional, va fer una proposta de canviar el sistema numèric també per a la mesura del temps. I va proposar aquests rellotges. Però com que tot el món comptava el temps igual, en aquest camp la gent no va veure cap necessitat ni benefici en el canvi.

(Fotografia de Cormullion - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16342019)

 Per què un dia té 24 hores i no 12?

Pel que es coneix fins ara, els primers rellotges que es varen inventar varen ser els de sol i per tant, les dotze hores comptaven el temps de claror. Llavors, amb l’arribada d’altres rellotges que podien funcionar sense sol (com les clepsidres d’aigua o els mecànics) es va poder quantificar també el temps a les fosques i es varen col·locar 12 hores més. Total 24.

 Per què la majoria de rellotges amb numeració romana escriuen el quatre com a IIII?

Perquè així ho feien els romans. De fet, la regla que el quatre s’ha d’escriure IV té dues excepcions importants que és interessant conèixer. Una és la dels rellotges i, per tant, podríem dir que en realitat quan un rellotge que té escrit IV és incorrecte. La segona excepció són les làpides o esteles funeràries. En aquestes, el nombre quatre, especialment pel que fa a dates o edats, també s’escriu com a IIII.