Èxit de l’activitat del solstici d’estiu

Tot i que les previsions eren de molta gent, ningú de l’organització s’esperava que acudís aquesta gernació de persones per observar el solstici d’estiu a la Seu de Mallorca. És cert que la catedral mallorquina és segurament l’element patrimonial més important de les illes. I que les convocatòries de lectures matemàtiques entorn d’ella sempre tenen una bona acollida. Però estam parlant de més de 2000 persones!

L’acte fou presidit pel Degà de la Seu, el canonge Mn. Teodor Suau, qui donà la benvinguda als assistents.

Després, mentre Daniel Ruiz i Josep Lluís Pol explicaven els diferents efectes de llum que es produeixen a la Seu, la projecció de la rosassa de ponent, la del portal Major, anava fet el seu camí en directe pels pilars de la nau central, fins arribar al mur frontal que sosté l’Oculus Major, la gran rosassa sobre l’altar. Llavors, la projecció, roja al centre i amb dues orles morada i taronja, mostraria una trajectòria diagonal per anar-se superposant sobre la rosassa de Llevant.

Poca gent s’esperava que, en aquests moments, la llum de la projecció s’anàs apagant fins a desaparèixer, prou abans de la conjunció. Semblava com si algun element s’interposàs entre la Seu i el Sol. I efectivament, els assistents no només pogueren veure com l’efecte no s’acabava de produir, sinó que a més, varen veure la fotografia exterior que en aquell mateix moment els organitzadors feren a la posta del sol. I constataren que els 1025 m del puig de Galatzó impedeixen que l’efecte es completi.

Durant la segona part de la trobada, Daniel Ruiz i Josep Lluís Pol explicaren que durant tot un any, havien fet la mateixa fotografia a la mateixa hora des del Baluard de Sant Pere i que, d’aquesta manera, havien aconseguit fotografiar el sol a durant 49 vegades en un any. Després, superposaren totes les fotografies i prengueren com a base la imatge de Nadal. El dibuix que queda, el camí que "ha fet" el sol durant un anys, es coneix com analema, i ens proporciona molta informació del funcionament del sistema solar.

• A Palma, el sol canvia el seu punt de sortida des del solstici d’estiu (59º NE, esquerra de la foto) fins al solstici
d’hivern (121º SE, dreta de la foto), en un vaivé gairebé pendular.
• El temps de claror diària és més llarg a l’estiu (punts de l’esquerra) que a l’hivern (punts de la dreta), perquè a la mateixa hora del matí, a l’estiu el sol està més alt i el recorregut que fa és més llarg.
• La velocitat de moviment aparent del sol és molt més gran en la part central (equinoccis) que en els extrems
(solsticis). De fet, la paraula llatina solstici significa «el sol s’atura».
• Els camins d’anada i de tornada no passen per allà mateix, sinó que fan un infinit. Això vol dir que les hores solars
oscil·len respecte de les hores oficials del rellotge. És a dir, que el dia solar no té una durada constant al llarg de l’any.
• Aquestes diferències fan que a l’hora de llegir un rellotge de sol, per saber l’hora oficial, s’hagi de fer una correcció
diària, variable, que s’anomena l’equació del temps. Els únics dies en què no cal fer aquesta correcció són als extrems
(25 de desembre i 13 de juny, que no coincideixen amb els solsticis) i en el punt on es creuen les dues línies (15 d’abril i 1 de setembre).
• L’analema solar és una prova que l’eix de la Terra està inclinat respecte del pla de la seva trajectòria entorn del Sol, i
també que l’òrbita d’aquella no és una circumferència, sinó una el·lipse, tal i com descobrí Johannes Kepler a
principis del s. XVII.
• Per mor de l’orientació de la Seu, durant el solstici d’hivern es produeix un efecte de llum que és com un immens
calidoscopi. Aquest es forma quan els rajos de sol entren per la gran rosassa de l’altar (Oculus Major) i surten per la rosassa del portal major.

Volem agrair molt sincerament les atencions rebudes per part del capítol catedralici que, a més, obsequià amb una fotografia i les explicacions escrites tots els assistents.