A l’acollida comptàrem amb la benvinguda per part del ministre d’educació del govern bielorús, matemàtic per cert, que llegí la carta d’acollida del president de la república, Alexander Lukashenko. Adjunt hi ha el document. Això demostra que aquest hermètic país (només accessible per invitació), donà importància màxima a l’esdeveniment.

Amb la prova d’abast mundial per preparar, es comença amb la presentació dels membres de l’edició anterior. Els nombres no aturen de créixer. La presentació de Mireia López, de l’IES Milà i Fontanals de Barcelona, en representació de tota la delegació catalana, enumerà, entre d’altres coses, les dades de l’edició anterior al nostre país. Estam al grup majoritari d’associacions matemàtiques que han vist incrementat els seus participants. Varen causar consternació les dades d’Eslovàquia, que veu reduït la seva població escolar i nombre d’alumnes matriculats en un 4% anual, ja des de fa uns quants anys. El Pakistan comptà amb la tancada ovació dels membres quan remarcà el missatge de pau i bellesa que provenen de les matemàtiques, bàlsam per la convulsa situació del seu país.

Les jornades de preparació de la prova es presentaven dures. 800 problemes havien estat valorat prèviament pels membres habilitats. Com a novetat d’enguany, la valoració via web va facilitar la 1a passa de la puntuació inicial dels problemes. D’altra manera hagués estat inabordable donats els escassos dies dels que disposàvem.

Es forma un grup per a cada nivell. L’objectiu és clar: trenta problemes per a cada un que recullin lo millor de les propostes, originalitat, equilibri.... També s’ha de mirar que no estigui descompensat per àrees. Ni massa preguntes de geometria, ni de càlcul, per exemple. A la 3a sessió ja s’han triat la major part dels problemes que s’oferiran als estudiants. Queda per determinar els problemes d’altres nivells que es poden incloure a la categoria, detalls sobre dibuix o el text,.... Què difícil triar entre tanta qualitat! De vegades s’han de descartar problemes per raons del conjunt de les característiques dels problemes. Ni ha d’haver de la vida real, de pura teoria de nombres, lògica, planimetria... Alguns dels problemes triats són sorprenents pel seu àmbit. Matemàtiques n’hi ha arreu, pel que les sap veure.

El resultat final el podreu gaudir tots els participants el proper 18 de
març.

Enguany poques incorporacions però molt significatives. El president
de la federació de matemàtiques panafricana fou calorosament rebut pels
membres. També Mongòlia s’uneix al "Kangaroo sans frontières" Realment és un esdeveniment global.

L’assemblea tracta les qüestions actuals del Cangur. Es presenta un nou servidor a desenvolupar per millorar el nostre treball. Es parla també de racionalitzar per països el nombre de problemes. És una tasca inabordable per un sol membre. També s’expressa la llàstima que suposa,
el malbaratament de creativitat i d’imaginació que suposa el
sistema actual. Els problemes no es poden presentar a dues edicions
diferents, el que implica que dins cada país i abans de la
presentació als altres, faci una tria prèvia. S’acaba amb la decisió sobre el lloc d’acollida de la propera reunió del Cangur: Tiblisi (Geòrgia)
serà la seu, si els conflictes de la zona no ho tornen a impedir.

La ciutat de Minsk, escenari de la reunió, és molt neta, de carrers amples i circulació ordenada. Pràcticament arrasada durant la 2a guerra mundial, fou reconstruïda a l’estil soviètic, que conserva. Situada entre els rius Svislach i Niamiha, aquí teniu una visió nocturna del modern Palau d’Esports i de la part antiga, edificada segons havia estat.

La delegació catalana (en 2n terme el simpàtic portorriqueny). Que la prova vagi bé i que ens puguem veure tots, també l’enguany absent Carles Romero, l’any que ve.