1791: de Girona a París

Rambla de la Llibertat, Girona

Passejant per Girona, just davant el pont de les Peixateres Velles (el de ferro vermell), trob aquesta data que segurament correspon a la construcció d’aquesta part de la galeria porticada principal de la rambla de la Llibertat.

I record que precisament el 1791, l’Assemblea Nacional Francesa va acceptar la proposta de l’Acadèmia Francesa de Ciències (Académie des Sciences) de definir el metre patró com la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre. Concretament del meridià que passava per l’Observatori Astronòmic de París. Aquesta definició xocava amb la que havia proposat feia uns anys l’Assemblea perquè el patró fos la longitud del pèndol que oscil·làs amb un semiperíode d’un segon.

Molts dels científics que participaren en l’aventura de mesurar aquest meridià (que passa per Dunkerke, París, Barcelona i arrriba a sa Dragonera, Mallorca) tenen el seu nom inscrit a la galeria d’honor de la torre Eiffel. Delambre, Arago, Biot... (Méchain és el gran absent).

Però la torre Eiffel encara no existia quan, a mitjans del s. XIX, en un dels dos mòduls de sòtil que separen les peces d’aquesta arcada, Salvi Camós hi pintà el plànol de París per a reclam dels productes francesos que es venien a la botiga de Dolors Solana.