La falsa perspectiva del Palazzo Spada a Roma

Aquesta coneguda obra arquitectònica de l’arquitecte Francesco Borromini data de 1652-53 i va ser concebuda amb l’ajuda del matemàtic Giovanni Maria da Bitonto, qui va realitzar els càlculs de la perspectiva previs a la seva construcció.

L’any 1642, el cardenal Spada, propietari del palau on es troba l’obra, va encarregar al pintor Giovanni Batista Magni que realitzés en un mur del seu jardí una pintura que provoqués una il·lusió òptica de profunditat.

La curiositat d’aquesta obra recau en que, així com la perspectiva respon a una solució per a representar en dues dimensions els fenòmens tridimensionals del món natural, el que aquí es reprodueix en tres dimensions, amb ajuda de la geometria, és l’efecte visual de la pintura (representació en el pla) prèviament realitzada utilitzant la perspectiva cònica frontal.

Les línies paral·leles convergeixen cap a un únic punt de fuga i l’efecte visual s’aconsegueix amb la progressiva reducció de tots els elements mantenint la proporcionalitat. Així el que, des d’un lloc adient, aparenta tenir una longitud entre 35 i 40 m, només en té al voltant de 9 m, ja que s’estrenyen les parets, s’eleva el sòl i també es disminueix l’altura de la volta, i encara que no ho sembli, l’escultura central que representa una figura humana en realitat només fa uns 60 cm d’altura.

No deixa de ser una mostra de la connexió directa entre el coneixement artístic i el coneixement matemàtic.

(Aquesta mirada matemàtica ha estat realitzada per Isabel Maria Mestre Bauzà en el marc del Màster de Professorat de Secundària UIB 2015-2016)