Sanefes vidriades de l’abadia del Mont Saint Michael

El Mont Saint Michael, a la frontera entre la Normandia i la Bretanya, entre la platja i la mar, entre la marea baixa i la marea alta, entre la terra i el cel... és segurament el punt ineludible de qualsevol viatger d’aquelles terres. El seu sòcol granític sustenta una ciutat i una abadia de factures magnífiques.

En la gran sala del s. XIII que un temps albergava el refectori, hi trobam una gran col·lecció de vidrieres lineals que, per la seves proporcions, es resolen en forma de sanefa vertical. L’estudi d’aquestes vidrieres i de les d’algunes d’altres estances, com la nau principal de l’esglèsia abacial o la sala coneguda com la Meravella (la Merveille), ens revela la competència geomètrica dels seus vidriers.

Sabem que -geomètricament parlant- existeixen només set tipus de sanefes diferents. Són les que apareixen al següent quadre (extret de l’exposició que Maria del Mar Rigo i Bartomeu Fontcoberta feren a la sala de cultura de Santanyí l’any 2009):

Llavors, atenent aquest criteri i sense tenir en compte les orles de vidres que envolten els motius ni el color de les peces, hem trobat sis dels set grups. Les presentam horitzontals tot i que el seu estat original, com hem dit abans, és vertical.

SENSE GIR (F1)

• Sense cap altre tipus de simetria, F1

En aquest cas la seqüència s’explica de la següent manera: la primera tal i com és, la segona marca el detall on el vidrier podria haver comès una errada, i la tercera tal com la suposam de cara a la seva classificació.

• Amb simetria només horitzontal, F1(1)

• Amb simetria només vertical, F1(2)

No n’hem trobada cap

• Amb, només, un eix (horitzontal) de lliscament, F1(3)

En el cas de la segona vidriera d’aquest tipus, hi ha també una alteració de la seqüència a partir del tercer mòdul visible complet, que es podria explicar de manera senzilla pensant que es va col·locar aquest mòdul girat (com si posàssim les cares exteriors a l’interior). En tot cas, la classificació s’ha fet a partir del patró generat pels dos mòduls i escacs del principi.

AMB UN GIR DE 180º (F2)

• Sense més elements de simetria, F2

• Presenta simetries vertical i horitzontal, F2(1)

• Presenta simetria vertical que combinada amb el gir dóna també un eix de lliscament, F2(2)

Per tant, el nombre d’exemples de cada grup quedaria de la següent manera:

Tenim, doncs, una gran majoria de sanefes que presenten un centre d’inversió o gir de 180º. Se m’ocorr que el fet que no aparegui cap sanefa del tipus F1(2) potser podria venir explicat perquè en col·locar la sanefa verticalment aquest tipus de geometria quedaria més fàcilment descompensat en l’equilibri vertical. Cal dir també que la recerca no es pot considerar exhaustiva en el conjunt de l’abadia.

Per acabar, permeteu-me fer dos suggeriments inventats a partir de les sanefes existents que cobririen el grup vacant F1(2):

Tot plegat, un motiu més per tornar a visitar el Mont Saint Michael.