Anar-se’n per la tangent

Segons l’Alcover-Moll (Diccionari Català-Valencià-Balear), anar-se’n o fugir per la tangent és escapolir-se amb un subterfugi. Poc més o menys el que recull després el Diccionari de la Llengua Catalana en la segona edició (DIEC2): escapolir-se amb alguna excusa o subterfugi. No és la meva intenció.

Quan vaig fer aquesta foto d’un dels cables que sostenen la catenària del tren d’Inca, només hi veia una línia recta sobre l’infinit del cel (amb permís de la teranyina de niguls).

Ara, a la pantalla de l’ordinador me n’adon que el cable està format per una caterva de fils que, a la projecció fotogràfica, prenen la forma d’un 2 més o manco estilitzat. Talment com la representació de la funció tangent, si acostàssim cada una de les branques en forma de dos que presenta cada volta de pi fins a superposar les asímptotes verticals, desplaçant sobre elles la branca un increment de y igual a la gruixa del traç. Una cosa així:

Clar que si parlam de projeccions planes de les helicoides que descriuen els fils prims del cable, sabem que el seu dibuix -tot i que pot recordar les branques de tangent- el que descriu és exactament la funció sinusoidal.

Millor, no? Potser sí, que me n’havia anat per la tangent...