Cabòries amb el 13

Deia Henry Poincaré que només hi ha dos mètodes per a ensenyar fraccions: tallar, encara que sigui mentalment, un pastís, o fer-ho amb una poma.

Passejant pels voltants de Marratxinet, top amb aquesta rosella (Papaver roheas) que em mostra ufanosa com es pot tallar la seva càpsula (un pastís d’opiacis!) en 13 parts. I és clar, tractant-se de flors, un no pot deixar de pensar amb l’amic Fibonacci (1, 1, 2, 3, 5, 8, 13...)

Desgraciadament, la roella veïnada ens branda un contraexemple de la partició amb 12 porcions a contrallum. De fet, els pètals de les roselles presenten dos eixos perpendiculars de simetria que justificarien millor aquest dotze. No podríem fer tretze bocins clàsics d’un pastís amb aquesta simetria.

I és quan ens surt a camí un pariol, a la sordonaia veïnada (Chrysantemum coronarium), que ens diu que ell sí que en pot fer un de 13 simètric, cap problema!

Potser s’ha inspirat en l’espiral d’aquesta mateixa flor que, convenientment pintada, ens mostra els 13 i 21 de Fibonacci.