Caragols mallorquins

Escala de caragol, vora el mausoleu de Cristóbal Colon. Catedral de Sevilla.

N’Álvaro Jiménez és un arqueòleg de la Catedral de Sevilla que ens va guiar diumenge pels terrats catedralicis sevillans. De la seva mà aprenguérem moltes coses. Però poc abans d’acabar, en agafar l’escala de caracol per baixar, ens va dir que aquella tipologia d’escala, amb el buit central, s’anomenava caragol mallorquí. En sortir de l’escala que mena vora el mausoleu del descobridor, l’organista ens va obsequiar amb la coral del mestre de Leipzig, Joan S. Bach, Wer Nur Den Lieben Gott BWV 642.

Vàrem recordar que les escales de la Sagrada Família de Gaudí també segueixen el model illenc.

Segons el web Possessió de Galatzó que cita un tractat modern d’Alberto Sanjurjo, l’origen d’aquesta denominació podria venir del fet que el mestre d’obres Guillem Sagrera fos el primer a Espanya (llavors Regne de Mallorca) en desenvolupar aquest tipus d’escala amb barana helicoidal central, que permetria a més de fer l’escala un poc més lluminosa, estirar objectes des de dalt. En concret, l’escala primigènia es troba ubicada en una de les quatre torres de la Llotja de Ciutat, i fou incorporada també posteriorment al castell de Nàpols, obra del mateix mestre.

I com que a Mallorca no estam per caragols propis, una imatge del caragol de serp (Iberellus balearicus), d’espiral gairebé plana, endèmic de la serra de Tramuntana. Com més del 90% de caragols del món, presenta l’espiral dextrògira, és a dir, creix en el sentit de gir de les busques del rellotge.