Constel·lacions aquoses

Després de llegir el còmic de Raule i Saurí i havent contemplat el regal d’aquestes gotes de pluja sobre la cera d’una fulla del corral, em ve al cap la història de la demostració de la conjectura de geometrització de Thurston per Grigori Perelman, un cas particular de la qual convertia també en teorema el que havia estat durant noranta-nou anys la conjectura de Poincaré.

Més grosses o més petites, més lluentes o més fosques, però totes igualment compactes, orientables i simplement connexes, aquestes efímeres 2-esferes del nostre estimat espai 3-dimensional bé mereixerien portar els noms -ara ja perdurables- de Poincaré, Thurston, Hamilton, Perelman i tants d’altres que han obert camí a l’univers n-dimensional del pensament humà amb l’art de les matemàtiques.

Esferes d’aigua que han concentrat durant un segle la llum del coneixement en topologia. Gotes de pluja homeomorfes també, emperò, amb les llàgrimes que poden lliscar quan pensam que d’ençà de la primavera de 2003 Perelman no ha tornat a l’Institut Steklov. Els seus amics afirmen que ha abandonat definitivament les matemàtiques.