Dolça proporció

A una botiga de l’aeroport trobam aquest prestatge de xocolates envasades en capses paral·lelepipèdiques. D’entrada, podem veure que Suïssa treballa amb unitats internacionals. Efectivament, es tracta de capses de quart de quilo i de mig quilo, que si -per qüestions de mercat- volem expressar també en unces angleses, ja no consona: 17,63 no és el doble de 8,81 OZ (encara que amb aquesta resolució de la fotografia les dades no són llegibles). Aquesta falta d’exactitud en el doble anglès que deia podria indicar que entrava en joc un tercer decimal no expressat a l’hora de fer la conversió. (La sorpresa és que segurament la discrepància es deguda senzillament al truncament de la conversió realitzada).

Una altra qüestió, que tots els consumidors tenim molt clara, és la no linealitat del preu en funció del pes. Infants ben petits ja saben que quan la quantitat és més gran, el preu no augmenta en la mateixa proporció. I així com s’aprèn millor això és anant a comprar. (En aquest cas, per un augment del 100% en el pes, només tenim el 70% d’augment en el preu.)

Però tal vegada, el més difícil d’explicar és el tema de la relació pes/volum. Tots els professors de matemàtiques sabem les dificultats que existeixen a l’hora d’aconseguir que els alumnes entenguin la relació pes/volum o pes/superfície. Si volem dos envasos semblants que contenguin doble o meitat, segons es mir, com hem de dissenyar els envasos d’un respecte de l’altre? Sabem que el factor és l’arrel cúbica de dos (aprox. 1,26). Però, com s’ha fet en aquest cas? La relació d’amplada visible és 1,24 mentre que la relació d’alçada visible és 1,23 aproximadament. És a dir, prou exacte.

I encara podríem trobar altres qüestions per pensar, com el perquè l’empresa ha decidit fer uns envasos transparents amb les rajoletes de xocolata desordenades, quan ordenades ocuparien menys espai. És possible que, en haver-hi rajoles de moltes castes, interessi que es vegin el màxim possible, o d’altres explicacions que els lectors podeu aventurar...