El colomer de Port Lligat

Casa Museu de Dalí i Gala, Port Lligat, Girona

L’any 1940, mentre Dalí passava aquelles primaveres i estius a Port Lligat, Raphael M. Robinson rebatiava el Schubfachprinzip (principi del caixó) de Johann Dirichlet (enunciat el 1834) com a principi del colomer. Aquest principi és un d’aquells que fàcilment dibuixen un somriure en la cara de l’oient desprevingut: si en un colomer hi ha més coloms que llocs o forats, hi haurà, com a mínim, un forat amb dos o més coloms.

Dic això del somriure perquè, com a bon principi, la seva evidència l’eximeix de demostració (encara que no sempre és senzill distingir allò que és principi d’allò que requereix demostració). Però no per això, les seves aplicacions ha de ser necessàriament trivials.

En virtut d’aquest principi, podem afirmar, per exemple, que qualsevol políedre presentarà sempre un mínim de dues cares amb el mateix nombre d’arestes. O que donats cinc nombres naturals qualsevols, sempre es podrà escollir un tern la suma dels quals sigui múltiple de 3. O que...

També l’any 1940, Dalí pintava la cara de la guerra, i arribava (com ja ho havien fet alguns altres artistes) a la idea de fractal a través de l’art.