Elogi a Mandelbrot

Forn de ca na Juanita, Alaró

La teoria fractal de Benoît Mandelbrot (Varsòvia, 1924) fa veure tothom, com ell mateix ha afirmat, “el mateix món vell d’una forma diferent”.

Què haurien vist Euclides, Gauss o fins i tot Newton en les taques d’aquestes fulles? Com les haurien descrit? Molt possiblement haurien vist formes i corbes irregulars, potser haurien descrit la forma de cor que fa (a primera vista) la silueta,... Sempre seguint uns patrons dins la geometria clàssica.

D’ençà que Mandelbrot edificà la seva teoria de la geometria fractal, gairebé la totalitat dels que n’han sentit parlar haurien contestat que els dibuixos són molt semblants al conjunt de Mandelbrot (podeu veure la imatge adjunta) o si més no, els patrons que se segueixen es poden descriure mitjançant aquesta nova teoria.

S’ha d’elogiar Mandelbrot no només per elaborar la teoria fractal, sinó pels esforços en la divulgació de les seves idees, cosa que ha propiciat l’aplicació de la geometria fractal en camps tan diversos com: la telefonia mòbil, l’animació per ordinador, la generació d’art fractal, la compressió d’imatges, la classificació d’imatges histològiques i un llarg etcètera.

Ara els estranys dibuixos d’unes simples fulles poden tenir una explicació i se’n poden reproduir de semblants. I també els arbres, els llamps, els rius, el nostre sistema nerviós... Ja es pot explicar quines formes segueixen d’una manera unificada.

Una nova visió que ens ajuda a comprendre i admirar el món. Gràcies, Mandelbrot.