Epimènides, Gödel, Escher, Bach, Matrix, Google...

Parc Bit, Son Espanyol, Palma

Es diu que un dels trets que ens fa persones és la capacitat que tenim de pensar-nos pensant. Aquesta mena d’autoreferència mental és allò que anomenam consciència. Ja sigui psíquica, matemàtica, artística... l’autoreferència és un dels processos més estimulants que coneixem i en tenim notícia des de ben antic. És el cas de la famosa paradoxa del cretenc Epimènides quan afirmava que tots els cretencs eren mentiders.

Més a prop en el temps, Douglas R. Hofstadter escriu el seu famós i magnífic llibrot Gödel, Escher, Bach, un Etern i Gràcil Bucle que li valgué el Pulitzer i l’American Book Award de 1980.

Entrar dins el vertigen espiralat de l’auto-referència ens pot abocar al dubte existencial de realitat versus imatge. Vaja, que ens pot fer tornar boiets.

Passant pel Parc Bit, els creatius de cent&ment em fan dubtar de si estic passejant pel món o som un conjunt de tebibytes que corren pel Google Earth manejats per qui sap qui. Amb les màquines cada vegada més potents, no és absurd pensar un futur proper en què les imatges via satèl·lit d’aquest programa estiguin disponibles en temps real (amb tots el problemes que això suposaria del dret a la intimitat, de manera que el món sencer es convertiria en una "zona videovigilada"). Representacions cada vegada més detallades que gairebé fan els plànols obsolets. Es pot arribar a duplicar una part de la realitat? Què podrem decidir llavors? Quina de les dues serà la bona? Correran parelles?

Per acabar de fer el pa bo, només em faltaria l’ensurt, abans de concloure l’articuletxo, de veure reflectits a la pantalla de l’ordinador en Neo, na Trinity o en Mor... ah!