Flaires de sorra nubiana

Flaires de sorra nubiana

Museu del Louvre, París

Rebo aquesta magnífica fotografia de Margalida Grimalt i em serveix per treure la pols a dos llibres. El primer, de Robert Solé, es diu “L’expedició Bonapart. El naixement de l’egiptologia”. Sembla que els intel·lectuals de la Il·lustració estaven convençuts que la cultura i el saber nasqueren a la riba del Nil. D’aquí vendria tota l’afecció francesa per alçar piràmides i obeliscs. A més, tal com diu el títol, aquella fou l’època d’una memorable expedició bèl·lica -però també científica- que el primer Cònsol Bonapart organitzà a les terres del sol i de la sorra. Els caps visibles de la reunió de savis seran el matemàtic Garpard Monge (anomenat ministre de Marina) i el químic Claude Louis Berthollet. De immediat incorporen, quasi sense opció, Joseph Fourier. Laplace està ocupat en els seus estudis i declina la invitació mentre que Lagrange és ja massa vell per aventures d’aquesta envergadura.

L’altre llibre és la -ja clàssica- novela sobre la història de les matemàtiques de Denis Guedj que duu per títol “El teorema del lloro”. Precisament, la piràmide de la fotografia serveix perquè el protagonista recordi que més de quatre mil sis-cents anys separen la piràmide de Kheops de la de l’entrada del Louvre. Un bon moment per explicar com Thales de Milet aconseguí mesurar l’alçada d’aquella amb una senzilla aplicació del seu teorema.