Inici > Cultivar la mirada matemàtica > Flors de baladre en un torrent
Passejant per vorera de mar a Santa Eulària des Riu (Eivissa) em sorprèn aquesta tanyada escapçada de baladre que em recorda les espirals de doble gir de les columnes de Gaudí.
En efecte, el tall deixa a la vista la forma de la medul·la, que s’ha secat i ha deixat el buit central. Una forma que podríem descriure com a triangular amb petites protuberàncies al centre de cada costat.
Aquest triangle ve donat pel fet que les fulles de baladre neixen a cada nus de tres en tres, com es pot veure a la imatge següent.
Com gairebé sempre al món de les plantes, els nusos de fulles es succeeixen de forma helicoïdal, de manera que es podria dir que els triangles van rotant. Si això fos senzillament així, el que tendríem seria un triangle més o menys equilàter que aniria canviant d’orientació. Però si tallam la tija més amunt, trobam una imatge com la següent:
Es veu perfectament la intersecció de dos triangles, més marcat el que correspon a les posicions dels tres pecíols de les fulles corresponents. Per tant, en algun moment, els dos triangles del doble gir tendran el mateix pes i la figura generada serà molt semblant a un hexàgon. Cosa que efectivament trobam en la fotografia següent.
La primera vegada que vaig sentir parlar del doble gir en el baladre fou l’any passat, en una visita a la Sagrada Família de Gaudí. En una petita exposició vora la portalada del naixement, se’ns parla sobre la relació de la natura amb l’obra de Gaudí i allà mateix hi trobam una tija de baladre amb els talls triangular i hexagonal. Un magnífic exemple per visualitzar les columnes de doble gir del temple (cosa que podem veure directament en viu i en directe a l’interior de la basílica o a l’exposició de les escoles velles).
També podem mirar el capítol corresponent del magnífic "Quèquicom" de TV3. O simplement deixar-nos encisar per la música i la lletra que Isidor Marí dedicà a aquest arbust mediterrani (del disc En aquesta illa tan pobre, 1976).
Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.
...
