Geoplà vitivinícola

Santa Maria del Camí

Sembla que Pitàgores descobrí el fet que els intervals harmónics, els que sonen bé a l’oïda, eren sons que tenen una relació senzilla d’enters entre les seves freqüències o -en aquell cas- entre les longituds de les cordes que els produeixen.

En el cas d’aquest geoplà de ceps, podríem dir que les línies harmòniques, les que es veuen bé, també compleixen aquesta propietat. Sigui el punt (0,0) el cep central de més a prop. Sigui el sentit positiu de les X el que marquen els tres ceps més propers del centre-dreta. I sigui el sentit positiu de les Y el que marquen els dos ceps més propers del centre-esquerra (això ja no és tan evident per mor de la projecció del terreny sobre la placa fotosensible de la màquina).

Així les coses, les línies que es veuen bé són, a part dels eixos, la bisectriu del primer quadrant de relació 1:1, i la recta que parteix del cep (1,0) y=1/2 x - 1/2
(o la seva paral·lela a l’esquerra encara prou evident y=1/2 x) de relació 1:2.