Ludere nescis

Ludere nescis

Sa Cabaneta, Marratxí.

Ludere nescis: perdis ploras, vincis gaudes (jugar és de necis: si perds plores, si guanyes gaudeixes). El primer dau conegut en la història de la humanitat data del tercer mil·lenni abans de Crist i fou trobat a la antiga Mesopotàmia, actual Iraq. Els àrabs, foren així mateix afeccionats jugadors que estampaven una de les cares del cub juganer amb el dibuix d’una flor de taronger. D’aquí, que una de les maneres d’anomenar el fet d’un succés no predictible sigui atzar, de l’àrab az-zahr. Hom cita els grans Cardano, Pascal i Fermat com els creadors d’una nova disciplina matemàtica concentrada en l’estudi d’allò atzarós, però les eines necessàries havien sigut estudiades segles abans per lo beat Ramon Llull en la seva obra Ars Magna Combinatoria. “L’atzar és la mesura de la nostra ignorància” afirmava Henri Poincaré, , abrigat pel corrent determinista de finals del XIX. Segons això, tot obeeix a lleis naturals, només que quan el panorama és massa complex per a la nostra capacitat, llavors parlem d’atzar. Aquesta visió s’havia de trastocar profundament a principis del XX quan Heinsenberg anuncià el principi de la Incertesa en el si de la mecànica quàntica, o Gödel el de la Incompletitud en el si de la lògica matemàtica.