Passes de gegant

Ctra. vella d’Inca, Marratxí

Prop del trencall a Marratxinet, a quasi 11,800 km de Ciutat, trobam aquesta fita de carretera. Es tracta d’una peça de pedra, ben tallada, que hagué de ser restaurada segurament a causa d’alguna envestida automobilística. El fet que es trobi un poc abans del quilòmetre 12 feu pensar a algú que podia ser una fita quilomètrica i de fet, quan la va pintar, hi afegí -equivocadament- unes cues negres que no estan gravades.

Un podria pensar que es tracta d’alguna mesura de distància tradicional com la milla, però les equivalències consultades ho descarten. El cas és que 5,850 km més endavant, a l’entrada de Consell, trobam aquesta nova fita.

I ara ja no hi ha dubte. Estam davant d’alguna unitat que fa més de cinc quilòmetres. Mirant el diccionari d’Alcover i Moll trobam que:

LLEGUA f.
Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres.

El cas és que, amb el comptaquilòmetres del cotxe la distància que obtenim entre el punt II i el punt III són, com hem dit, 5,850 km mentre que si la fita II està aproximadament en el punt quilomètric 11,800, això ens dóna una distància de prop de 5,900 km, cosa que ultrapassa fins i tot la llegua marina.

Posteriorment hem fet la mesura següent (també amb el comptaquilòmetres) fins a la fita de la que ens parla el comentari de Fabián. Ara, la distància és un xic inferior a 5,500 m.

Aquest conjunt de fites, és en realitat, el darrer vestigi de la llegua castellana que, abans de la introducció a Espanya del Sistema Mètric Decimal, era la unitat de mesura de longitud llarga oficial.