Persecució donostiarra

Parc de Berio Kirol, Donostia

Aquesta fotografia fou presa en un barri residencial -proper a la zona universitària- de la meravellosa ciutat de Donostia.

De concepció estrictament matemàtica, el resultat d’aquesta plaça "a peu d’obra" potser no és tan espectacular com podríem desitjar, a no ser que un es digui mèrlera, tudó, milana, teulader... (a la foto de final d’article podeu veure per què.) En aquesta primera imatge observam clarament tres línies corbes que convergeixen en el centre i una altra que s’intueix per sota de la bardissa de vora els edificis. Quatre corbes que parteixen de sengles vèrtexs d’un quadrat d’uns 50 metres de costat.

La primera vegada que vaig sentir parlar de corbes de persecució fou fa un parell d’anys a la Fira de la Ciència de Madrid, en un estand d’un institut que dirigia Menchu Bas, de la Societat madrilenya Emma Castelnuovo. En aquella ocasió, els participants anaven col·locant bitlles de colors en persecució espiral a partir dels vèrtexs d’un triangle equilàter. Enguany (2008), els alumnes de Biel Seguí de l’IES Pasqual Calbó de Menorca, entre moltes altres coses, han posat mà també en aquestes corbes de desenvolupament exponencial en el seu projecte per a la fira de la Ciència de Palma.

Si voleu conèixer el desenvolupament de les equacions diferencials que donen lloc en aquestes corbes, podeu mirar la pàgina de Rocío del Pilar Aguilar Benítez