Quatre de quatre quatres

Quatre de quatre quatres

Si volíeu invocar el favor dels planetes per encarar el problema dels quatre quatres, hauríeu d’haver-ho fet dia quatre del quart mes de l’any quatre, a les quatre. Molts de nosaltres mai no tornarem a disfrutar d’aquesta oportunitat en vida. Segons W. J. Reichmann, en el seu llibre La Fascination des Nombres (París 1959) es tracta d’un problema antiquíssim. És una mica com la proposta de Pilar Oliva dels dígits de 2006. La gràcia està en trobar una expressió aritmètica que aconsegueixi, fent servir quatre quatres i les quatre operacions aritmètiques bàsiques (amb, també, l’arrel quadrada i el factorial per afegitó) el màxim de nombres naturals consecutius possibles. Heus ací algunes possibilitats.

 Zero: quaranta-quatre menys quaranta-quatre.

 U: quaranta-quatre entre quaranta-quatre.

 Dos: (quatre per quatre) entre (quatre més quatre).

 Tres: (quatre més quatre més quatre) dividit entre quatre.

 Quatre: (quatre menys quatre) per quatre, més quatre.

 Cinc: quatre elevat a (quatre menys quatre), més quatre. O també l’arrel quadrada de quatre més l’arrel quadrada de quatre més (quatre entre quatre).

 Sis: (quatre més quatre) entre quatre, més quatre.

 Set: quaranta-quatre entre quatre menys quatre.

 Vuit: quatre menys quatre més quatre més quatre.

 Nou: quatre més quatre més (quatre entre quatre).

 Deu: arrel quadrada de quatre per (quatre dividit entre quatre, més quatre)...

Vos atreviu a seguir?