Tot mirant la Lluna

25 de juliol de 2012, quart creixent. La llum de ponent ajuda a marcar bé el relleu de la mitja lluna que ara podem gaudir. L’altra mitja potser està de dol. Ahir va morir Neil Armstrong, la primera persona que -amb Edwin Aldrin i Michael Collins- va deixar la seva petjada a la Lluna un 20 de juliol de 1969.

Quan els Estats Units es varen plantejar seriosament la cursa espacial per trepitjar la Lluna, van fer "la llista de coses" que necessitaven per poder culminar-la amb èxit. En l’apartat de "coses que necessitam i no tenim" hi havia el de prou gent preparada en matemàtiques. Per això, 10 anys abans, es va encarregar a Walt Disney una pel·lícula de dibuixos animats que ajudàs a prendre gust al jovent per les matemàtiques. Aquest és un dels motius d’existència del "Donald en el país de les matemàtiques".

Lògicament, la petjada matemàtica simbòlica en la toponímia de la superfície lunar és també prou eloqüent: Pitàgores, Aristarc, Arquimedes, Hipàtia, Euclides, Newton, Leibnitz, Euler, Descartes, Gauss, Laplace, Kepler, Arago... (podeu mirar la llista completa a la viquipèdia).

Per a vídeos que ens ajudin a recordar (als més grans) o a conèixer (per als més joves) aquells dies fantàstics, podeu mirar aquesta recreació o bé aquestes imatges de la NASA on podreu sentir de boca del mateix Armstrong allò de one small step for man, one giant leap for mankind.