SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Inici > Cultivar la mirada matemàtica > Tres espirals germanes

Tres espirals germanes

diumenge 2 de març de 2008, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes: Estadística Probabilitat Natura

Aquest matí, mentre granava la carrera de casa, m’he topat amb els habituals milpeus que cerquen la humitat i s’amaguen de la llum sota les fulles o cossiols. Aquests miriàpodes de nom científic Tachypodiulus niger i que jo conec amb el nom de cuques de Manacor, encara que no ho he pogut confirmar a les pàgines del diccionari Alcover-Moll, tenen dues estratègies per defensar-se: amollar un líquid groc fètid i revoltillar-se sense moure’s.

En el cas d’aquest tres individus, hom pot observar que els tres prenen la direcció de llur espiral -aproximadament- arquimediana en el sentit creixent de les busques del rellotge. La pregunta que se’ns presenta és si es tracta d’un comportament genètic propi de l’especie o només ha estat casualitat. No n’he mirat d’altres i per tant, la probabilitat d’errar-se en afirmar que aquesta espècie sempre forma una espiral dextrogira es podria assimilar a la probabilitat que en llançar tres monedes les tres presentin creu. És a dir, que la coincidència de les espirals que hem trobat hagi estat fruit només de l’atzar. Si partim d’un espai de successos equiprobables que ens permeti aplicar la llei de Laplace, tendríem, en el cas de les monedes:

ccc, ccx, cxc, xcc, cxx, xcx, xxc, xxx

Una probabilitat d’una entre vuit. Si en comptes de cara o creu, pensam en dreta o esquerra, tindrem exactament el mateix cas. Evidentment la mostra és molt petita per fer-ne una afirmació categòrica i per tant, caldrà seguir observant.

Respondre a aquest article