Inici > Cultivar la mirada matemàtica > Una pell de mandarina loxodròmica
Una pell de mandarina loxodròmica
dissabte 30 d’abril de 2011, per
Etiquetes: Geometria Circumferència NaturaFora de l’àmbit propi (cartografia, geografia, matemàtiques...), poca gent és conscient de la impossibilitat de representar fidelment la bolla del món en un pla. Res més senzill que mostrar-ho als infants: basti pelar una mandarina o esclafar un ou.
La representació del món ha fascinat les persones des de ben antic i, d’ençà que sabem que vivim sobre una superfície aproximadament esfèrica, la necessitat de tenir bones representacions sobre un pla ha estat fonamental en el domini del comerç, de la mar, de la guerra, del nou món...
Per la seva situació estratègica, Mallorca ha estat bressol d’alguns dels millors cartògrafs de la història (basti citar l’atles català dels Cresques o les cartes de Felip Bauçà amb les que Darwin pogué viatjar amb el Beagle).
Bàsicament, les grans rutes marítimes podien respondre a dos tipus de línia: la geodèsica, és a dir, el camí més curt entre dos punts sobre una superfície i que, en una esfera, correspon al cercle màxim que passa per aquests dos punts. I la loxodròmica, que és aquella línia que va d’un punt a un altre, mantenint fix el rumb de la brúixola. Aquesta línia, que evidentment ja no té perquè ser la més curta, tenia l’avantatge de ser molt senzilla de seguir.
La loxodròmica fou invenció del matemàtic i geògraf portuguès Pedro Nunes cap a 1537 i la famosa projecció del seu coetani Gerardus Mercator imposa que aquesta loxodròmica (realment una helicoide esfèrica) es transformi sobre el pla en una línia recta.
1 Missatge