Inici > Cultivar la mirada matemàtica > Vora el Nil estant
Cyperus papyrus, Jardí Botànic de Sóller
De la història antiga, les matemàtiques que ens han arribat van inevitablement lligades al seu suport. No es pot parlar de matemàtiques de Babilònia sense parlar de fang, de la mateixa manera que no es pot parlar de matemàtiques egípcies sense parlar del papir, encara que aquest darrer no en tingui l’exclusivitat i ho comparteixi amb la pedra i les parets de multitud de temples.
El papir és una planta mediterrània que arrela a les voreres inundades de rius com el venerable Nil. Com altres espècies de la família de les ciperàcies, presenta la curiositat d’una tija de secció aproximadament triangular. Però sens dubte, pel que fa a la història del coneixement, el papir es caracteritza per tenir unes fibres aptes per a formar superfícies quan les esclafam i entravessam. Gràcies a aquesta propietat simple, han arribat fins als nostres dies documents tan importants com els papirs anomenats de Moscou o Rhind.
El papir de Moscou fou comprat per Golenishchev el 1883 a una de las persones que descobriren els hipogeus reials de Deir el Bahari. Rep aquest nom des de 1912, quan anà a parar al Museu de Belles Arts de Moscou. Fa 5 metres de longitud i només 8 cm d’amplada. Consta de 25 problemes, encara que no tots han pogut ser interpretats. Està redactat amb caràcters hieràtics, no es coneix el nom de l’escriba i està datat devers l’any 1890 aC.
El papir Rhind fou adquirit el 1858 per l’advocat i antiquari escocès A. Henry Rhind. Es tracta del document més important i més ben conservat pel que fa a les matemàtiques egípcies. Amb 5,5 metres de llarg per una mitjana de 33 cm d’amplada, està escrit també amb caràcters hieràtics per l’escriba Ahmes que ho fa vers el 1650 aC encara que reconeix que en copia un altre de més antic. Es troba al British Museum de Londres i els seus 84 problemes parlen d’aritmètica, àlgebra verbal (per trobar una quantitat desconeguda), mesura d’àrees i volums, i fins i tot de progressions aritmètiques i geomètriques.
Encara existeix una altra petita col·lecció de papirs -d’autor desconegut- anomenats de Berlín, escrits a l’entorn de l’any 1300 aC, que fan referència a qüestions especialment mèdiques, però també matemàtiques com les fraccions unitàries, les equacions lineals o els sistemes.
