n.(a1,a2) = (na1,na2)

Aquesta escala impresa a la paret de la finca veïnada em fa venir al cap la repetició d’un vector n-vegades, que ve representat pel fil negre a mode de resum. Si cada graó puja a2 i avança a1, sis graons pujaran 6a2 i avançaran 6a1. També podem dir que cada vector a petit, mostra la seva descomposició en termes de la base canònica: pujar i avançar. És possible que si Descartes s’hagués inspirat en una escala la primera coordenada ara seria la vertical. No de bades primer parlam del sinus i després cosinus, no?

L’altra imatge que em ve al cap és el concepte de derivada. Record perfectament com el meu professor de matemàtiques de 3r de BUP (moltes gràcies Miquel) ens va fer entendre el límit de la derivada en un punt d’una funció, anant acostant els dos punts a partir dels quals traçava un triangle cada vegada més petit i anava calculant tangents. Sense programari dinàmic ni pissarres digitals, he, he, que corria l’any... deixem-ho estar!